Llei Orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.


Un dels principis jurídics fonamentals en què es basa l’actual sistema de relacions laborals a Espanya és el contingut en l’article 28, 1, de la Constitució espanyola de 1978, el qual reconeix el dret a la llibertat sindical com un dret fonamental de « tots a sindicar-se lliurement ».

En el nostre ordenament constitucional, la facultat d’actuar en tutela i en defensa dels interessos col·lectius dels treballadors s’atribueix als mateixos subjectes protagonistes del conflicte, com a expressió de la seva posició de llibertat i triant, en exercici de la seva pròpia autonomia, els mitjans més congruents a aquesta finalitat.

Reconegut el dret a la lliure sindicació com a dret fonamental dels espanyols, forçosa resulta la seva connexió amb el reconeixement exprés que efectua l’article 7è de la Constitució als sindicats de treballadors i associacions empresarials com a organitzacions que «contribueixen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis »i l’imperatiu constitucional que« la seva creació i l’exercici de la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució ia la Llei », amb la precisió que« la seva estructura interna i el funcionament han de ser democràtics ».

Per a poder seguir llegint podeu consultar el següent PDF.

[pgview file=”http://www.elteusindi.cat/wp-content/uploads/2016/01/BOE-A-1985-16660-consolidado-libertad-sindical.pdf”]

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.