Petits pensaments sobre la situació del sector d’ambulàncies i l’actuació sindical que es pot donar.


Introducció

Des de 2006, any en què s’estableix arreu del Principat el model operatiu SEM, el sector del Transport Sanitari ha viscut una transformació que ha afectat decisivament tant la manera de treballar dels professionals que conformen el Sector, com l’assistència rebuda que s’ofereix a la ciutadania. No només l’arribada de l’anomenat model, sinó també per les noves exigències formatives derivades de l’aprovació del Cicle Formatiu de Grau Mig en Tècnic en Emergències Sanitàries (TES).

Tanmateix, les retallades derivades de la Crisi Financera, tant estatals com autonòmiques, així com l’anquilosament del model de contractació, basat encara en concursos privats d’escassa transparència i amb escàs o nul seguiment per part de l’Administració, llasten el bon desenvolupament d’un sector que té com a problemes principals, la participació de grans grups estrangers de capital de risc, més preocupats en el màxim benefici que en una atenció de qualitat, la passivitat de les administracions, i l’escassa consciència dels treballadors tant en millorar les seves condicions laborals com la seva formació. Un altre problema és, evidentment, la passivitat, conformisme i col·laboracionisme del qual són culpables les principals Centrals Sindicals.

Així doncs, el treballador del Sector Sanitari, es troba assetjat per tota una problemàtica que configuren un cercle viciós difícil de trencar. No només per les accions d’alguns dels actors esmentats a l’anterior paràgraf, sinó també per la passivitat d’altres. No oblidem, però, que el primer responsable d’aquesta passivitat és el mateix col·lectiu de treballadors, el qual, no ha estat mai (i descartant importants excepcions) ni especialment mobilitzable, ni especialment reivindicatiu.

Veient el que s’ha exposat anteriorment, és evident que cal una actuació sindical que operi en diferents eixos d’acció i que ara esmentarem, a fi d’eradicar, o, com a mínim, minimitzar, tots els problemes que pateix el Sector. Vivim a més, temps complicats, en els que la Societat, reclama que el model que va sorgir de la Transició el 1978, es renovi i es regeneri completament. Ni com a sindicat, ni com a Sector, podem rebutjar de participar en aquest procés. És més: com a força sindical recentment nascuda hem de ser els primers a ser abanderats d’un nou sindicalisme, independent i allunyat de les males praxis sindicals que, des de sempre, han proliferat en els sindicats majoritaris.

EIXOS

El model de contractació: primer problema del Transport Sanitari.

Fins ara, tots els governs autonòmics, fossin del color que fossin, s’han limitat a treure concursos públics perquè una sèrie d’empreses privades s’hi presentessin i ho gestionessin a canvi de diners. La mecànica és relativament senzilla, amb petites diferències de concurs a concurs: com a administració, divideixo en zones més petites el territori del Principat (excepte la Vall d’Aran) i demano un plec de condicions, un nombre d’unitats, etc, per a cada zona. I per a cada zona, dono uns diners. Les empreses privades fan les seves ofertes, i qui presenta l’oferta més baixa, s’enduu la zona.

Moltes d’aquestes empreses no són ni tan sols nacionals i la majoria depenen de grups financers de capital de risc (TSC, Egara-LaFuente, Falck VL, Ambuiberica), que l’únic que busquen és invertir en “valors segurs”, com és el fet de treballar per una Administració com és la Generalitat de Catalunya. Són empreses que rarament reinverteixen al Sector part dels seus beneficis, en millors vehicles o millors equipaments per millorar l’assistència o en millorar la formació o les condicions laborals, ans al contrari, després de diversos atacs a les condicions dels treballadors del Sector, sobretot a partir de 2010, aquestes mateixes empreses, que actuen en contuberni (Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies ACEA) contra els treballadors i contra la mateixa Administració, no han deixat de precaritzar les condicions laborals i de disminuir la qualitat assistencial vers la ciutadania de Catalunya, tant en el servei Urgent, com en el No Urgent.

No deixa de ser sorprenent que les Emergències Mèdiques, siguem l’única branca de les Emergències privatitzada. Algú s’imagina Mossos d’Esquadra o el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya privatitzats? Per què nosaltres sí que ho estem?

A més, els concursos, haurien d’haver especificat clàusules molt més estrictes en aspectes claus com per exemple:

  • El respecte ABSOLUT a les condicions laborals.
  • L’OBLIGACIÓ de reinvertir un percentatge dels beneficis en la FORMACIÓ dels treballadors del Sector.
  • La PROHIBICIÓ de la Patronal d’organitzar-se, atenent al fet que es tracta d’un servei estratègic.

Nosaltres, com a alternativa a aquest sistema, que l’únic que comporta és precarització, mala atenció a la ciutadania, corrupció (cas Innova), i que la Generalitat de Catalunya continuï llençant diners en un pou sense fons, és que es faci un esforç per, progressivament, anar avançant, territori a territori, perquè la inversió no sigui tant dura, en la nacionalització tant del TSU (transport sanitari urgent) com del TSNU (transport sanitari no urgent). Una bona gestió d’un Sistema Nacional de Transport Sanitari seria la garantia de professionals formats, millor qualitat assistencial, respecte a les condicions laborals i major estalvi per a l’Administració, que ja no ha de pagar beneficis a les empreses.

No cal dir que, durant la transició d’un model a l’altre, i en el cas que el model que proposem no s’adoptés mai, la Generalitat de Catalunya hauria de deixar la gestió que està fent fins ara, i comprometre’s a fiscalitzar la gestió de les empreses al territori d’una manera molt més efectiva, recta i estricta en tots els aspectes, de com ha estat fent fins ara. Les sancions a les empreses que incompleixin el que han signat per a la seva concessió, tant en l’àmbit assistencial com en l’àmbit laboral, han de ser severes i exemplars, i no descartar mai la suspensió de la concessió per incompliment del contracte. No ens podem queixar que Espanya ens roba si nosaltres mateixos, a casa nostra, ens deixem robar els diners. Cap estat pot aspirar a ser respectat si quatre empreses que juguen amb la vida dels seus ciutadans i ciutadanes incompleixen sistemàticament els contractes respectius.

La passivitat de l’Administració

Així doncs, i com queda exposat a l’apartat anterior, la Generalitat de Catalunya, és la primera responsable de la situació precària que viu el Transport Sanitari a Catalunya. Malgrat de disposar de dues eines per a fiscalitzar la gestió i la situació del Sector (SEM i CatSalut), aquestes s’han mostrat inoperants en aquest sentit. Nosaltres considerem que la seva feina fiscalitzadora ha de ser estricta i exemplar en tots els aspectes. Fins ara, en qualsevol conflicte laboral, la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Salut se n’ha rentat les mans, al·legant que era un problema laboral entre empreses i treballadors. S’obliden que els treballadors d’aquestes empreses, amb la nostra professionalitat, representem o bé al CatSalut o bé a SEM, i que, per tant, també representem a la Generalitat de Catalunya. Només cal que mirem com les ambulàncies del TSU van disfressades amb els colors de SEM quan són de diverses empreses que operen arreu del Territori.

No només això. Les empreses estan guanyant molts diners per la seva cobertura, però ningú fiscalitza si els equipaments, eines, o materials i vehicles, són de primer ordre o han de ser substituïts. Això és un declivi en la qualitat assistencial als nostres conciutadans, que paguen els seus impostos per a rebre la millor assistència possible. La Generalitat de Catalunya no pot tolerar, en la situació actual de dèficit, que es pagui de més per serveis que no es reben o que es reben a mitges o amb una qualitat pèssima. Una bona fiscalització és una bona manera d’estalviar diners i de guanyar respecte.

En aquest apartat, és fonamental la implicació de les diferents forces sindicals, a fi de fer arribar a l’Administració totes les deficiències i irregularitats que es vagin detectant. Ara bé, aquestes no han de ser circumscrites a l’àmbit laboral, sinó que s’ha d’ampliar a l’àmbit assistencial, car el Transport Sanitari és un tot absolut, i els seus professionals es deuen sobretot a oferir a la seva ciutadania la millor assistència possible dins dels seus mitjans, capacitats i competències. Totes les forces i col·lectius han d’entendre que, encara que sigui per la porta del darrere, nosaltres també representem a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern davant dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

La conscienciació dels treballadors: prioritat sindical

Assolir una plena conscienciació dels treballadors del Sector ha de ser una màxima prioritària pel Sindicat. Tot treballador ha de ser conscient que:

  1. El sistema funciona gràcies a ell i a la seva voluntat que funcioni.
  2. Representa a la Generalitat de Catalunya, i, per tant, està en ple dret d’exigir responsabilitats a la Generalitat de Catalunya per la pèrdua de les seves condicions laborals o assistencials.
  3. La seva implicació amb la ciutadania ha de ser total i absoluta, perquè és la base de la seva feina.
  4. Depèn d’una empresa privada, però ha d’aspirar a ser treballador públic.
  5. La seva formació és el seu respecte. A més formació, més respecte.
  6. No n’hi ha prou en ser bo. S’ha d’aspirar a ser excel·lent. I el primer pas, és creure’s que un és bo.

Els sindicats han de complir amb la seva missió de defensar dels abusos que produeixen les empreses, però també d’infondre als treballadors i treballadores un esperit renovat de lluita contra els abusos de les empreses i contra la passivitat administrativa, així com un impuls de la formació dels mateixos, que els alliberi i els enriqueixi professionalment per a poder atendre als nostres conciutadans de la millor manera possible. En aquest sentit, el TES (Tècnic en Emergències Sanitàries) ha de ser una prioritat de tots, en el que els treballadors/es han de ser els primers implicats per assolir graus competencials cada cop més amplis i un major respecte i visibilitat institucional.

La passivitat sindical: el gran càncer

La tasca de les principals centrals sindicals al Transport Sanitari ha estat, com a mínim, lamentable. No només han seguit la línia d’absoluta passivitat i submissió al Capital com en qualsevol altre sector laboral, sinó que en la seva actitud, han perjudicat greument els interessos dels treballadors i afiliats que representen. Els sindicats han venut al Sector de diversa manera: o bé han negociat clàusules secretes que només milloraven a uns pocs, o bé han bloquejat el pas del Sector de l’àmbit del Transport a l’àmbit Sanitari, o bé ambdues coses, afegint-hi, a més, el benefici personal de certs individus dins del sindicat.

La nostra tasca com a sindicat renovador ha de ser la de foragitar i suprimir persones indesitjables i actituds verinoses per al Sector. S’ha de treballar per esdevenir hegemònics i aconseguir que el Transport Sanitari brilli per si sol. Això no serà, evidentment, fàcil d’aconseguir. Tanmateix, a còpia de molta feina, realitzada per les persones adequades, es podria tirar, a la llarga, cap a l’hegemonia plena. S’ha de començar, evidentment, per buscar persones compromeses amb elles mateixes, amb la seva feina i amb ganes de tirar endavant. A més, haurien de ser persones que vulguin fugir d’injustícies i que tinguin, per dir-ho d’una manera, un “expedient sense màcula”. S’ha de vigilar amb els “rescatats” d’altres centrals sindicals, principalment els que provinguin de la UGT i de CCOO, perquè tard o d’hora intentaran infiltrar-se i sabotejar-nos.

Veient com queda la taula del Conveni Col·lectiu, és evident que allà és el lloc on podem fer més mal. Ara mateix, dividida entre UGT, CCOO i USOC, Sindi.Cat s’ha de fer un lloc, sobretot a costa d’USOC pel seu mal comportament amb les persones referents del Sector. La Taula del Conveni és la clau per al desenvolupament de les nostres idees que, a poc a poc, anirem desplegant en noves entregues.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.